AIB

AIB
We Say What You Mean

Monday, January 16, 2017

LA SUBTITULACIÓ SIMULTÀNIA. ENTREVISTA A EULÀLIA MORROS

Per Mireia Bas, AIB



Què passa quan una persona sorda assisteix a un congrés o un seminari? Tant els sords signants com els oralistes podran seguir els debats i les intervencions, si s’han previst els suports adequats. Per als primers, aquest suport serà l’intèrpret de la llengua de signes pertinent; per als segons, els professionals de la subtitulació en directe o simultània, una professió que avui ens proposem conèixer millor, de la mà d’Eulàlia Morros de l’empresa Subtil, proveïdora de serveis d’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva.

Vam conèixer l’Eulàlia en una jornada dedicada al rol de les ciutats en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, coincidint amb el Dia Internacional de la Discapacitat que se celebra el 3 de desembre. Tal com escau en una reunió d’aquesta mena, l’acte presentava condicions òptimes d’accessibilitat. Gràcies al dispositiu previst pels organitzadors de la jornada, tothom –incloent les persones amb discapacitat auditiva i persones sordcegues– va poder seguir els debats i les intervencions.

Entre els oradors hi havia representants de diverses ciutats europees que han aplicat polítiques pioneres en matèria d’accessibilitat, des de la sueca Borås fins a Lisboa o Berlín, i naturalment Barcelona, capital amfitriona. El règim lingüístic previst era català, castellà i anglès. Perquè la comunicació fos possible no tan sols entre parlants de diversos idiomes sinó també per a la totalitat del públic present, la reunió comptava amb un petit exèrcit de professionals: intèrprets de conferència, subtituladors en directe, intèrprets de llengua de signes i guies-intèrprets per a sordcecs. Completava el dispositiu una instal·lació d’anell magnètic.

En què consisteix a grans trets la subtitulació en directe?

La subtitulació en directe és un servei d’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva. Més específicament és un servei pensat per a persones sordes oralistes, és a dir, les que no utilitzen la llengua de signes per comunicar-se, sinó la llengua oral. Bàsicament, es tracta de transcriure en directe les intervencions dels ponents i la transcripció apareix en forma de subtítols simultanis en una pantalla instal·lada a la sala, on a més es veu una imatge de la persona que parla.

No sabia que hi hagués sords que no entenen la llengua de signes! Ens ho pots explicar amb més detall?

Dins del sector de la discapacitat auditiva hi ha dos corrents principals en funció del tipus de comunicació que prefereixen: els sords signants i els sords oralistes.
Un sord signant és una persona sorda que fa servir la llengua de signes.
Els sords oralistes per a comunicar-se parlen i per a escoltar, llegeixen els llavis i utilitzen altres mitjans de suport a la comunicació, com els audiòfons o implants coclears. En cas d’actes com obres de teatre, conferències, congressos, xerrades, etc., no poden fer la lectura labial, i l’implant coclear o l’audiòfon no és suficient. Per això necessiten algun altre suport a la comunicació. Hi ha dos suports possibles: instal·lar un anell magnètic a la sala (hi ha auditoris que ja en tenen un de fix o bé es pot instal·lar provisionalment) o bé la subtitulació en directe.
La subtitulació en directe va especialment dirigida a les persones sordes oralistes, ja que la lectura labial resulta difícil en actes de grans dimensions. Tot i així, també es poden beneficiar d’aquest servei les persones hipoacústiques o les persones que tinguin un baix domini de l’idioma oral i que necessitin un suport escrit, com per exemple les persones estrangeres.

Els sords signants entenen els subtítols? Imagino que sí perquè deuen saber llegir encara que siguin sords, si han rebut l’atenció adequada.

Depèn sobretot de l’edat de la persona, perquè antigament la gent sorda no estudiava, en canvi, ara sí que estudien i llegeixen. Igualment, prefereixen la llengua de signes i no els subtítols.

I els sords oralistes, entenen la llengua de signes?

En general, molts sords oralistes no l’entenen, perquè ja s’han centrat en la llengua oral i es comuniquen amb la resta de l’entorn així. Però com sempre, depèn. Les generacions més joves cada vegada poden utilitzar més els dos sistemes. N’hi ha que malgrat ser oralistes, sí que entenen la llengua de signes.

Quins factors expliquen que un sord esdevingui oralista o signant?

La família, l’educació, l’entorn. De fet, hi ha molt de debat sobre aquest tema. Les coses han canviat molt els últims anys. Per començar, l’screening auditiu per a saber si un nen és sord es fa ja al naixement, per tant, si veuen que és sord, de seguida li poden posar un implant o audiòfon. Si la família no és sorda, normalment vol que estigui integrat a la societat al màxim grau possible i fomentaran el seu oralisme.
En canvi, si la família és sorda, la llengua de signes és també un tret identitari, una llengua, igual que jo parlo català amb la meva família perquè em sento part d’una comunitat, i per molt que parli bé el castellà, em costarà parlar castellà al meu fill. Ells igual, la llengua de signes forma part de la seva comunitat. Els sords signants formen la “comunitat sorda”, que en diuen ells, i tenen molt sentiment de grup. En canvi els sords oralistes no s’identifiquen com a comunitat.

Explica’ns una mica com treballeu els subtituladors en directe.

L’equip de Subtil es desplaça físicament a diferents actes per oferir la subtitulació en directe. A mesura que l’orador desenvolupa el discurs, l’escrivim i aquest apareix immediatament en forma de subtítols en una pantalla instal·lada a la sala (ja sigui plasma, led, projector, etc.).
El funcionament de la subtitulació en directe té punts en comú amb la interpretació simultània. Ens desplacem al lloc on es fa l’acte, treballem en general dues persones en una cabina i transcrivim tot el contingut de les ponències. Si l’acte no dura més d’una hora, hi anem un sol subtitulador; també depèn una mica de la dificultat del tema.
Pot ser que tinguem guió previ o no: si tenim guió, prèviament l’introduïm al software de subtitulació i així el podem llançar directament. Hi ha vegades que tenim molt de temps per a preparar-ho (com en el cas de teatre, en què tenim el guió, el preparem i fins i tot anem a l’assaig). En aquests casos, es pot reduir una mica el text si l’original és massa ràpid i considerem que no hi haurà temps de llegir-ho tot. En xerrades i conferències, de vegades ens donen les ponències el dia abans o unes hores abans.
Si no tenim guió, que és la majoria dels casos, anem transcrivint directament les paraules del ponent tot resumint-les una mica. Els subtítols llavors surten paraula a paraula, o lletra a lletra a la pantalla.
També es pot combinar text preparat i transcripció en directe. Per exemple, en una entrega de premis, tenim tot el guió de l’acte, que podem anar llançant directament, però els discursos dels premiats, els subtitulem en directe.

Quines eines feu servir?

Tècnicament, portem el nostre ordinador, teclat extern i sobretot el nostre software. És un programa informàtic que hem creat nosaltres per a fer la subtitulació en directe, i que pot combinar l’opció de llançar subtítols o de transcriure en directe; també té alguns recursos que permeten teclejar més ràpid.
L’ordinador es connecta a una pantalla de la sala on apareixeran els subtítols. Idealment, a la pantalla hi haurà una imatge de la persona que parla (tenim un tècnic que grava) i a sota, els subtítols. Així les persones sordes poden fer lectura labial i llegir els subtítols.
També, idealment, podem posar a la pantalla: la imatge de la persona que parla, a sota els subtítols, i a la dreta en un requadre, l’intèrpret de llengua de signes.

És possible oferir subtitulació simultània cap a més d’un idioma? Entenc que no és viable atès que la transcripció s’ha de veure en una pantalla.

És una pantalla per idioma; si es volen dos idiomes, llavors calen dues pantalles, una a cada banda de la sala. Si cal, podem posar diverses pantalles amb els idiomes que es vulgui... però llavors, per a cada idioma calen subtituladors. I normalment no hi ha tant de pressupost!

Llavors entenc que els subtituladors sempre treballeu cap a una sola llengua, correcte?

Efectivament: transcrivim en directe el discurs de l’orador o, si el pronuncia en un idioma estranger, el discurs en directe dels intèrprets de conferència. Avui, quan l’orador parlava anglès, nosaltres transcrivíem el que dèieu els intèrprets de cabina catalana.

Per tant, els subtituladors teniu una llengua de treball pròpia; seria com la nostra llengua A, si fem servir la terminologia de la interpretació de conferència.

Efectivament, els subtituladors solen transcriure en el seu idioma nadiu, ja que implica velocitat de comprensió, picatge i capacitat de síntesi. Subtil ofereix sobretot subtitulació en català i castellà. Alguna vegada ens han demanat subtitulació en anglès; en aquests casos, busquem transcriptors anglesos.
Darrerament ens demanen també subtitulació en directe com a sistema de traducció...

Subtitulació en directe com a sistema de traducció?? No sé si t’entenc.

Ens ho demanen per a actes en què el client no vol llogar aparells receptors per al públic. Sol passar quan en un acte gran, en català o castellà, hi ha la intervenció d’una única persona que parla en un altre idioma. Llavors, contracten un intèrpret i nosaltres fem la subtitulació. Per exemple, vam fer un acte en què hi havia el Sarkozy, era una sala enorme i només parlava uns minutets. Nosaltres fèiem tota la transcripció per a sords, i en el moment en què va parlar ell, teníem un intèrpret i vam picar la interpretació. El públic escoltava el francès i veia els subtítols en castellà.
És un sistema que nosaltres no recomanem per a tota una jornada, és molt millor els receptors, sobretot tenint en compte que l’intèrpret hi ha de ser igualment.

Quines competències fan un bon subtitulador?

Les competències són una mica semblants a les de l’intèrpret: a banda de la velocitat de picatge, cal un excel·lent domini de la llengua destí, agilitat mental i capacitat de síntesi. El subtitulador ha de ser capaç d’escoltar, retenir i escriure a la vegada i no posar-se nerviós amb la pressió del directe. Cal cultura general i haver preparat el tema de la conferència. És útil saber idiomes, perquè els ponents a vegades utilitzen paraules, termes, expressions en anglès.

Qui us sol contractar i per a quina mena d’actes?

Ens contracten sobretot associacions de sords, com l’ACAPPS, que és la principal associació de persones sordes oralistes. Després l’administració pública i, en algunes ocasions, empreses privades però menys sovint, perquè poques empreses volen gastar en accessibilitat. Ens contracta la Generalitat i el Parlament en sessions relatives al món de la discapacitat: tramitació de lleis relacionades amb la discapacitat, actes formals públics, reunions de treball, etc. amb assistència de persones sordes.
El tipus d’actes són conferències, xerrades i congressos, especialment de l’àmbit social i sobre el tema de la discapacitat... Sovint són actes públics dels ajuntaments, per exemple el pregó de la festa major, activitats en centres cívics i biblioteques, entregues de premis, etc. També ens contracten per subtitular cursos de formació en què hi ha assistència de persones sordes.
D’altra banda, fem acompanyaments a persones sordes en reunions. Nosaltres seiem al costat de la persona sorda, amb l’ordinador, i li anem transcrivint el que es diu a la reunió: l’usuari va seguint la transcripció de la nostra pantalla. (En aquest cas, de la nostra feina en diem “transcripció en directe”). Justament ara hem creat una app perquè no hagi d’estar assegut al nostre costat, i amb una tauleta pot seguir els subtítols.

Quines són les vies d’accés a la professió?

No hi ha formació específica però la majoria són traductors i filòlegs que han cursat després un postgrau de traducció audiovisual, en què hi ha assignatures de subtitulació per a sords, o algun màster o postgrau de correcció i assessorament lingüístic.

Hi ha comunicació o relació entre els intèrprets de llengua de signes i els subtituladors? O són dos mons a part?


A la majoria d’actes on anem sempre hi ha també un intèrpret. Perquè un acte sigui 100% accessible cal portar el subtitulador, l’intèrpret (i l’anell magnètic si no n’hi ha d’instal·lat a la sala, que de moment encara n’hi ha pocs, i llavors en duem un de portàtil). I com que som pocs, ens coneixem bastant. Són mons a part en el sentit que cada un té els seus usuaris, però normalment el tipus d’actes que requereixen accessibilitat són els mateixos i per això solem coincidir. Excepte que els de llengua de signes fan molts més acompanyaments un a un; nosaltres en fem menys: cal pensar que a un sord oralista no li cal sempre anar acompanyat, perquè en la curta distància ja s’entén amb una persona no sorda. En canvi, el sord signant necessita l’intèrpret de llengua de signes.

No comments:

Post a Comment