Què passa quan una persona sorda assisteix a un congrés o un seminari? Tant
els sords signants com els oralistes podran seguir els debats i
les intervencions, si s’han previst els suports adequats. Per als primers, aquest
suport serà l’intèrpret de la llengua de
signes pertinent; per als segons, els professionals de la subtitulació en directe o simultània,
una professió que avui ens proposem conèixer millor, de la mà d’Eulàlia Morros
de l’empresa Subtil, proveïdora de serveis
d’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva.
Vam conèixer l’Eulàlia en
una jornada dedicada al rol de les ciutats en l’aplicació de la Convenció sobre
els Drets de les Persones amb Discapacitat, coincidint amb el Dia Internacional
de la Discapacitat que se celebra el 3 de desembre. Tal com escau en una reunió
d’aquesta mena, l’acte presentava condicions òptimes d’accessibilitat. Gràcies
al dispositiu previst pels organitzadors de la jornada, tothom –incloent les
persones amb discapacitat auditiva i persones sordcegues– va poder seguir els
debats i les intervencions.
Entre els oradors hi havia
representants de diverses ciutats europees que han aplicat polítiques pioneres
en matèria d’accessibilitat, des de la sueca Borås fins a Lisboa o Berlín, i naturalment Barcelona, capital
amfitriona. El règim lingüístic previst era català, castellà i anglès. Perquè
la comunicació fos possible no tan sols entre parlants de diversos idiomes sinó
també per a la totalitat del públic present, la reunió comptava amb un petit
exèrcit de professionals: intèrprets de conferència, subtituladors en directe,
intèrprets de llengua de signes i guies-intèrprets per a sordcecs. Completava el dispositiu
una instal·lació d’anell magnètic.
En què consisteix a grans trets la subtitulació en
directe?
La subtitulació en directe
és un servei d’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva. Més
específicament és un servei pensat per a persones sordes oralistes, és a dir, les que no utilitzen la llengua de signes per
comunicar-se, sinó la llengua oral. Bàsicament, es tracta de transcriure en
directe les intervencions dels ponents i la transcripció apareix en forma de
subtítols simultanis en una pantalla instal·lada a la sala, on a més es veu una
imatge de la persona que parla.
No sabia que hi hagués sords que no entenen la llengua de
signes! Ens ho pots explicar amb més detall?
Dins del sector de la
discapacitat auditiva hi ha dos corrents principals en funció del tipus de
comunicació que prefereixen: els sords signants
i els sords oralistes.
Un sord signant és una
persona sorda que fa servir la llengua de signes.
Els sords oralistes per a comunicar-se
parlen i per a escoltar, llegeixen els llavis i utilitzen altres mitjans de suport a la comunicació, com els
audiòfons o implants coclears. En cas d’actes com obres de teatre,
conferències, congressos, xerrades, etc., no poden fer la lectura labial, i
l’implant coclear o l’audiòfon no és suficient. Per això necessiten algun altre
suport a la comunicació. Hi ha dos suports possibles: instal·lar un anell
magnètic a la sala (hi ha auditoris que ja en tenen un de fix o bé es pot instal·lar
provisionalment) o bé la subtitulació en directe.
La subtitulació en directe va especialment dirigida a les persones sordes oralistes, ja que la lectura labial resulta difícil en actes de grans dimensions. Tot i així, també es poden beneficiar d’aquest servei les persones hipoacústiques o les persones que tinguin un baix domini de l’idioma oral i que necessitin un suport escrit, com per exemple les persones estrangeres.
Els sords signants entenen els subtítols? Imagino que sí
perquè deuen saber llegir encara que siguin sords, si han rebut l’atenció
adequada.
Depèn sobretot de l’edat de
la persona, perquè antigament la gent sorda no estudiava, en canvi, ara sí que
estudien i llegeixen. Igualment, prefereixen la llengua de signes i no els subtítols.
I els sords oralistes, entenen la llengua de signes?
En general, molts sords
oralistes no l’entenen, perquè ja s’han centrat en la llengua oral i es
comuniquen amb la resta de l’entorn així. Però com sempre, depèn. Les
generacions més joves cada vegada poden utilitzar més els dos sistemes. N’hi ha
que malgrat ser oralistes, sí que entenen la llengua de signes.
Quins factors expliquen que un sord esdevingui oralista o
signant?
La família, l’educació,
l’entorn. De fet, hi ha molt de debat sobre aquest tema. Les coses han canviat
molt els últims anys. Per començar, l’screening
auditiu per a saber si un nen és sord es fa ja al naixement, per tant, si veuen
que és sord, de seguida li poden posar un implant o audiòfon. Si la família no
és sorda, normalment vol que estigui integrat a la societat al màxim grau possible
i fomentaran el seu oralisme.
En canvi, si la família és
sorda, la llengua de signes és també un tret identitari, una llengua, igual que
jo parlo català amb la meva família perquè em sento part d’una comunitat, i per
molt que parli bé el castellà, em costarà parlar castellà al meu fill. Ells
igual, la llengua de signes forma part de la seva comunitat. Els sords signants
formen la “comunitat sorda”, que en diuen ells, i tenen molt sentiment de grup.
En canvi els sords oralistes no s’identifiquen com a comunitat.
Explica’ns una mica com treballeu els subtituladors en
directe.
L’equip de Subtil es desplaça
físicament a diferents actes per oferir la subtitulació en directe. A mesura
que l’orador desenvolupa el discurs, l’escrivim i aquest apareix immediatament
en forma de subtítols en una pantalla instal·lada a la sala (ja sigui plasma,
led, projector, etc.).
El funcionament de la
subtitulació en directe té punts en comú amb la interpretació simultània. Ens
desplacem al lloc on es fa l’acte, treballem en general dues persones en una
cabina i transcrivim tot el contingut de les ponències. Si l’acte no dura més
d’una hora, hi anem un sol subtitulador; també depèn una mica de la dificultat del
tema.
Pot ser que tinguem guió
previ o no: si tenim guió, prèviament l’introduïm al software de subtitulació i
així el podem llançar directament. Hi ha vegades que tenim molt de temps per a preparar-ho
(com en el cas de teatre, en què tenim el guió, el preparem i fins i tot anem a
l’assaig). En aquests casos, es pot reduir una mica el text si l’original és
massa ràpid i considerem que no hi haurà temps de llegir-ho tot. En xerrades i
conferències, de vegades ens donen les ponències el dia abans o unes hores
abans.
Si no tenim guió, que és la
majoria dels casos, anem transcrivint directament les paraules del ponent tot resumint-les
una mica. Els subtítols llavors surten paraula a paraula, o lletra a lletra a
la pantalla.
També es pot combinar text
preparat i transcripció en directe. Per exemple, en una entrega de premis,
tenim tot el guió de l’acte, que podem anar llançant directament, però els
discursos dels premiats, els subtitulem en directe.
Quines eines feu servir?
Tècnicament, portem el
nostre ordinador, teclat extern i sobretot el nostre software. És un programa
informàtic que hem creat nosaltres per a fer la subtitulació en directe, i que
pot combinar l’opció de llançar subtítols o de transcriure en directe; també té
alguns recursos que permeten teclejar més ràpid.
L’ordinador es connecta a
una pantalla de la sala on apareixeran els subtítols. Idealment, a la pantalla
hi haurà una imatge de la persona que parla (tenim un tècnic que grava) i a
sota, els subtítols. Així les persones sordes poden fer lectura labial i llegir
els subtítols.
També, idealment, podem
posar a la pantalla: la imatge de la persona que parla, a sota els subtítols, i
a la dreta en un requadre, l’intèrpret de llengua de signes.
És possible oferir subtitulació simultània cap a més d’un
idioma? Entenc que no és viable atès que la transcripció s’ha de veure en una
pantalla.
És una pantalla per idioma;
si es volen dos idiomes, llavors calen dues pantalles, una a cada banda de la
sala. Si cal, podem posar diverses pantalles amb els idiomes que es vulgui...
però llavors, per a cada idioma calen subtituladors. I normalment no hi ha tant
de pressupost!
Llavors entenc que els subtituladors sempre treballeu cap
a una sola llengua, correcte?
Efectivament: transcrivim en
directe el discurs de l’orador o, si el pronuncia en un idioma estranger, el
discurs en directe dels intèrprets de conferència. Avui, quan l’orador parlava anglès,
nosaltres transcrivíem el que dèieu els intèrprets de cabina catalana.
Per tant, els subtituladors teniu una llengua de treball
pròpia; seria com la nostra llengua A, si fem servir la terminologia de la
interpretació de conferència.
Efectivament, els
subtituladors solen transcriure en el seu idioma nadiu, ja que implica
velocitat de comprensió, picatge i capacitat de síntesi. Subtil ofereix sobretot
subtitulació en català i castellà. Alguna vegada ens han demanat subtitulació
en anglès; en aquests casos, busquem transcriptors anglesos.
Darrerament ens demanen
també subtitulació en directe com a sistema de traducció...
Subtitulació en directe com a sistema de traducció?? No
sé si t’entenc.
Ens ho demanen per a actes
en què el client no vol llogar aparells receptors per al públic. Sol passar
quan en un acte gran, en català o castellà, hi ha la intervenció d’una única
persona que parla en un altre idioma. Llavors, contracten un intèrpret i
nosaltres fem la subtitulació. Per exemple, vam fer un acte en què hi havia en
Sarkozy, era una sala enorme i només parlava uns minutets. Nosaltres fèiem tota
la transcripció per a sords, i en el moment en què va parlar ell, teníem un
intèrpret i vam picar la interpretació. El públic escoltava el francès i veia
els subtítols en castellà.
És un sistema que nosaltres
no recomanem per a tota una jornada, és molt millor els receptors, sobretot
tenint en compte que l’intèrpret hi ha de ser igualment.
Quines competències fan un bon subtitulador?
Les competències són una
mica semblants a les de l’intèrpret: a banda de la velocitat de picatge, cal un
excel·lent domini de la llengua destí, agilitat mental i capacitat de síntesi.
El subtitulador ha de ser capaç d’escoltar, retenir i escriure a la vegada i no
posar-se nerviós amb la pressió del directe. Cal cultura general i haver
preparat el tema de la conferència. És útil saber idiomes, perquè els ponents a
vegades utilitzen paraules, termes, expressions en anglès.
Qui us sol contractar i per a quina mena d’actes?
Ens contracten sobretot
associacions de sords, com l’ACAPPS, que és la principal associació de persones
sordes oralistes. Després l’administració pública i, en algunes ocasions,
empreses privades però menys sovint, perquè poques empreses volen gastar en
accessibilitat. Ens contracta la Generalitat i el Parlament en sessions
relatives al món de la discapacitat: tramitació de lleis relacionades amb la
discapacitat, actes formals públics, reunions de treball, etc. amb assistència
de persones sordes.
El tipus d’actes són
conferències, xerrades i congressos, especialment de l’àmbit social i sobre el
tema de la discapacitat... Sovint són actes públics dels ajuntaments, per
exemple el pregó de la festa major, activitats en centres cívics i
biblioteques, entregues de premis, etc. També ens contracten per subtitular cursos de formació en què hi ha
assistència de persones sordes.
D’altra banda, fem acompanyaments
a persones sordes en reunions. Nosaltres seiem al costat de la persona sorda,
amb l’ordinador, i li anem transcrivint el que es diu a la reunió: l’usuari va
seguint la transcripció de la nostra pantalla. (En aquest cas, de la nostra
feina en diem “transcripció en directe”). Justament ara hem creat una app perquè no hagi d’estar assegut al
nostre costat, i amb una tauleta pot seguir els subtítols.
Quines són les vies d’accés a la professió?
No hi ha formació específica però la majoria són traductors i filòlegs
que han cursat després un postgrau de traducció audiovisual, en què hi ha
assignatures de subtitulació per a sords, o algun màster o postgrau de
correcció i assessorament lingüístic.
Hi ha comunicació o relació entre els intèrprets de
llengua de signes i els subtituladors? O són dos mons a part?
A la majoria d’actes on anem
sempre hi ha també un intèrpret. Perquè un acte sigui 100% accessible cal
portar el subtitulador, l’intèrpret (i l’anell magnètic si no n’hi ha
d’instal·lat a la sala, que de moment encara n’hi ha pocs, i llavors en duem un
de portàtil). I com que som pocs, ens coneixem bastant. Són mons a part en el
sentit que cada un té els seus usuaris, però normalment el tipus d’actes que
requereixen accessibilitat són els mateixos i per això solem coincidir. Excepte
que els de llengua de signes fan molts més acompanyaments un a un; nosaltres en
fem menys: cal pensar que a un sord oralista no li cal sempre anar acompanyat,
perquè en la curta distància ja s’entén amb una persona no sorda. En canvi, el
sord signant necessita l’intèrpret de llengua de signes.
