escrit per Mary Fons, AIB
Els participants arriben a l'auditori amb
moltes ganes d'escoltar els ponents estrella. Amb la sala plena, la moderadora presenta l'acte i els
ponents: gent d'aquí i gent de fora. Recorda la possibilitat d'expressar-se en
les tres llengües del simposi així com la importància que tothom dugui
auriculars per tal que tothom es pugui expressar lliurement en qualsevol dels
tres idiomes.
Els convidats estrangers la segueixen,
interessats, igual que la resta del públic.
Parla la conferenciant magistral de fora i
tothom l'escolta embadalit... però és una escolta activa que genera preguntes
al final, tant dels de fora com dels d'aquí; preguntes pertinents, perquè
tothom ho ha seguit tot.
El ponent novell (d'aquí) avui s'estrena en
actes d'aquest nivell. Està molt nerviós, però presenta els resultats d'una
recerca que podria canviar tots els paràmetres de la disciplina. Parla potser
un pèl precipitadament, però els ponents de fora el segueixen relaxats amb els
seus auriculars, sense fer ganyotes d'incomprensió. Les seves preguntes
demostren una bona comprensió de l'argumentació complexa desplegada pel ponent, que també els
respon de manera pertinent i coherent.
Gràcies a aquest simposi, el ponent novell
comença a obtenir reconeixement internacional per la seva feina i fonts de
finançament per continuar-la. Dels intercanvis del simposi en sortirà una nova
font d'energia o una nova fórmula jurídica que resolgui dificultats actuals.
Darrera d'aquesta reunió hi ha uns
organitzadors que han treballat molt dur: han trobat els conferenciants
magistrals i s'han ocupat de tota la logística de fer-los arribar aquí; han fet
publicitat de l'acte amb el boca-orella, per les xarxes socials i en la revista
de l'especialitat; han posat els mitjans audiovisuals necessaris perquè tot es
pugui veure bé i els taulells d'inscripció, els rètols per arribar a la sala i
les hostesses que s'han encarregat dels micròfons.
Els organitzadors també han tingut en compte
que els ponents i assistents no parlen tots el mateix idioma. Han recorregut a
la traducció simultània, però a més han pensat a aprofitar-ne les possibilitats
al màxim perquè tothom pugui participar. Han contractat intèrprets, sí, però
han pensat també a comprovar-ne la competència i a facilitar-los la
documentació necessària sobre les ponències, tant dels “grans” com dels
“petits”. Han insistit perquè tots
els ponents tinguin auriculars encara que els sembli que no els faran servir i
els estrangers, avesats a patir amb oradors que s'expressen amb dificultat en
una llengua que no dominen, han quedat encantats. Els organitzadors han maldat
perquè els intèrprets ho puguin veure tot: tant les projeccions com les persones que parlen. Fins
i tot han previst una trobada prèvia d'intèrprets i ponents per resoldre
dubtes.
Tot ha anat com una seda, la comunicació s'ha
produït en totes les direccions. I tot, gràcies al bon fer dels organitzadors.
