Com una seda

escrit per Mary Fons, AIB

Els participants arriben a l'auditori amb moltes ganes d'escoltar els ponents estrella.  Amb la sala plena, la moderadora presenta l'acte i els ponents: gent d'aquí i gent de fora. Recorda la possibilitat d'expressar-se en les tres llengües del simposi així com la importància que tothom dugui auriculars per tal que tothom es pugui expressar lliurement en qualsevol dels tres idiomes.

Els convidats estrangers la segueixen, interessats, igual que la resta del públic.

Parla la conferenciant magistral de fora i tothom l'escolta embadalit... però és una escolta activa que genera preguntes al final, tant dels de fora com dels d'aquí; preguntes pertinents, perquè tothom ho ha seguit tot.

El ponent novell (d'aquí) avui s'estrena en actes d'aquest nivell. Està molt nerviós, però presenta els resultats d'una recerca que podria canviar tots els paràmetres de la disciplina. Parla potser un pèl precipitadament, però els ponents de fora el segueixen relaxats amb els seus auriculars, sense fer ganyotes d'incomprensió. Les seves preguntes demostren una bona comprensió de l'argumentació complexa  desplegada pel ponent, que també els respon de manera pertinent i coherent.

Gràcies a aquest simposi, el ponent novell comença a obtenir reconeixement internacional per la seva feina i fonts de finançament per continuar-la. Dels intercanvis del simposi en sortirà una nova font d'energia o una nova fórmula jurídica que resolgui dificultats actuals.

Darrera d'aquesta reunió hi ha uns organitzadors que han treballat molt dur: han trobat els conferenciants magistrals i s'han ocupat de tota la logística de fer-los arribar aquí; han fet publicitat de l'acte amb el boca-orella, per les xarxes socials i en la revista de l'especialitat; han posat els mitjans audiovisuals necessaris perquè tot es pugui veure bé i els taulells d'inscripció, els rètols per arribar a la sala i les hostesses que s'han encarregat dels micròfons.

Els organitzadors també han tingut en compte que els ponents i assistents no parlen tots el mateix idioma. Han recorregut a la traducció simultània, però a més han pensat a aprofitar-ne les possibilitats al màxim perquè tothom pugui participar. Han contractat intèrprets, sí, però han pensat també a comprovar-ne la competència i a facilitar-los la documentació necessària sobre les ponències, tant dels “grans” com dels “petits”. Han insistit  perquè tots els ponents tinguin auriculars encara que els sembli que no els faran servir i els estrangers, avesats a patir amb oradors que s'expressen amb dificultat en una llengua que no dominen, han quedat encantats. Els organitzadors han maldat perquè els intèrprets ho puguin veure tot: tant les projeccions com les persones que parlen. Fins i tot han previst una trobada prèvia d'intèrprets i ponents per resoldre dubtes.

Tot ha anat com una seda, la comunicació s'ha produït en totes les direccions. I tot, gràcies al bon fer dels organitzadors.